MIQUEL GIL

 ·     Biografia

A voltes hem d'explorar la terra, tastar els beuratges que en ella cultivem i, fins i tot, impregnar-nos d'una llum i uns colors que ens defineixen.

Tal vegada, també podem obviar totes aquestes petites coses durant llargs períodes de temps… però, amb el ritme obstinat de les sagetes del rellotge, el retrobament de la nostra matèria orgànica amb la terra, els sabors i les imatges poden quedar impregnades de so i paraula…

 Una nova cata musical amb fragments d'Orgànic + estrenes de novetats… i temes de sempre.

 Un concert amb l'aire de la festa que ens arriba del sud, preparat per fer des de grans escenaris amb molta marxa fins a sales nocturnes amb misteri…

 Amb el darrer disc Orgànic a Miquel Gil se li han concedit els següents premis:

 §     Premi Altaveu, St. Boi de Llobregat, setembre 2002

§     Premi Puig-Porret del Mercat de Música de Vic 2002

§     Premi al millor disc català de l'any, Enderrock, 2002

§     Premi al millor disc de folk, Enderrock, 2002

§     Nominació finalista Premis ARC Associació de Representants de Catalunya

 El concert Cata en directe, va format  per:

 §     Miquel Gil: veu, guitarra i percussions

§     Lautaro Rosas: guitarres, llaüt, xarango, mandolina

§     Eduard Navarro: cors, dolçaina, bouzuki i gralla

§     David Farran: baix elèctric

§     Chandra Naraine: percussions mediterrànies

 ·     Discografia

 Al tall

Al tall : Cançó popular
Al tall : Deixeu que rodi la roda
Al tall : Quan el mal ve d'Almansa
Al tall : Posa vi, posa vi, posa vi. (monogràfic festa)
Al tall : Som de la pelitrumpeli. ( monogràfic infantil)
Al tall : Xip xap ( monogràfic infantil)
Al tall : Nadal valencià I i II ( monogràfic nadalenc)
Al tall : Tocs i vares
Al tall : 10 anys
Al tall + Muluk el wha : Xarq al-andalus
Al tall + Maria del mar Bonet : Cançons de la nostra mediterrània

 Terminal Sur

Terminal Sur : Viajero
Terminal Sur : Un poc de rock ( Col·lectiu)

Miquel Gil : Cants lliures del mediterrani

(Col·lectiu "Trobades música del mediterrani")
Miquel Gil : Buscando tu olor (Seminola Records, 1996)
Miquel Gil : Dob Dylan, revisitado ( Col·lectiu)
Miquel Gil : Botànic, un silenci ( Col·lectiu "Salvem el botànic")
Miquel Gil : Vecino molesto ( Col·lectiu Associacions de veïns )
Miquel Gil : A mediterranean Odyssey
Miquel Gil : Sahara Tajira acoje ( Col·lectiu )

Miquel Gil : Orgànic (Sonifolk, 2002)

·     La premsa ha dit d'Orgànic:

 …"va exhibir una potència interpretativa admirable, amb una mestria que tant pot recordar la de Tom Waits, com la del malaguanyat Camarón de la Isla"

Xevi Planas, El Punt

…"Res en els recitals de l'Espai fou artificiós i excessiu. La posada en escena és tan sòbria com la seva veu… demostrà las raons per las que se'l pren  com a referència en el nou folk català"

Omar Jurado, Batonga

…"Orgànic constitueix un homenatge al cant lliure del mediterrani"

Fernando Neira, El País

…" Hi descobrirem les concomitàncies entre la música valenciana i el flamenc, la proximitat de la música grega i les possibilitats del jazz"

Ramon Marc, Folc

…"Miquel Gil té la rara i apreciable qualitat de dotar la música tradicional, d'autoria pròpia o antiga, de vida palpitant"

Lúcia Flores, Rock&Clàssic

…"Una manera valenciana de ser mediterrani "

Jordi Bianciotto, El Periódico

…"Una de les veus més intel·ligents del nostre panorama musical"

Donat Putx, La Vanguardia

…" No sols és orgànic, sinó també biològic i ecològic, ja que no porta additius, ni conservants; no contamina… i especialment és autèntic"

JM Hernández Ripoll, Avui

…"Ens regala el riu profund de la seua gola posada al servei de joves poetes. Tornem a tenir veu!

Toni Mestre, Levante

…"arquitectura flamenca, mora i cristiana, gitana i rodamón, una natura musical imparable que ressona en la seua fascinació per la terra"

Rafael Xambó, Levante